És possible unir el paisatge urbà amb el respecte pel medi ambient?

 
Sí que ho és! I Estocolm n'és el millor exemple. La ciutat s'escampa al llarg de 14 illes sobre el Llac Mälaren, connectades entre si mitjançant més de 50 ponts. S'estima que un terç de la superfície de la capital sueca està coberta per l'aigua, mentre que un altre terç correspon a zones verdes. Què en resulta? Doncs que només un terç de la populosa Estocolm (la seva àrea metropolitana està habitada per prop de dos milions de persones) està coberta d'asfalt, maons i cotxes.

  No us ha de sorprendre que, malgrat ésser en una capital europea, l'aire que s'hi respira és pur. Estocolm és la capital europea amb l'atmosfera més neta, i també és la primera ciutat del món a comptar amb un parc nacional dins del seu perímetre (el "Ecopark"). Reserveu un dels nostres hotels, hostals, bed and breakfast o apartaments d'Estocolm i descobriu una de les ciutats que més respecten el medi ambient.

 

Estocolm, Patrimoni de la Humanitat

   
L'arxipèlag d'Estocolm està constituït per 30.000 illes i illots que acullen ni més ni menys que tres monuments declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
 
Birka, possiblement el primer assentament humà de tota Escandinàvia, el trobareu a l'illot de Björkö (Illa del bedoll) i durant molt temps, durant l'època dels víkings, va ser un centre comercial important de la ruta que unia Europa i Escandinàvia amb Orient.
 
El Skogskyrkogården (o "Cementiri del bosc"), és una de les fites més importants de l'arquitectura modernista. Construït entre 1915 i 1940, aquest cementiri va ser concebut pels arquitectes Gunnar Asplund i Sigurd Lewerentz, i entre d'altres, trobem la tomba de Greta Garbo.
 
El Palau de Drottningholm, la construcció del qual es va iniciar el 1662, és la residència actual de la família reial sueca. La seva arquitectura es veu clarament influenciada per la del Palau de Versalles, la que va fora l'antiga residència de la monarquia francesa.

 

Rendiu-vos com més aviat millor a la Síndrome d'Estocolm

  L'origen del nom d'aquesta síndrome peculiar neix amb el robatori d'un banc d'Estocolm que va ocórrer el 1973. Alguns empleats del banc van ser presos com a ostatges durant sis dies durant els que van començar a entaular relacions emotives amb els segrestadors. Relacions que, un cop acabat el segrest, es van convertir en defensa. Els ostatges van demanar l'absolució dels seus segrestadors. Visiteu Estocolm i descobriu per què val la pena rendir-se a la ciutat que dóna el seu nom a aquesta curiosa síndrome.